|
||||
| Passat, present i futur d’un petit-gran club |
|
Mentre estudiava un cicle d’educació física vaig tenir la oportunitat de conèixer el voleibol, un esport que em va entusiasmar donada la velocitat del seu joc, l’agilitat i la potència que requereix, la dificultat de dominar amb precisió els seus gestos tècnics i, sobretot, l’angoixa que suposa no poder errar ni deixar botar la pilota, ja que això suposa un punt per a l’equip contrari. Paral·lelament, en Dani Perea, que aleshores entrenava l’únic equip de l’entitat que estava adherit a l’Atlètic Vilafranca de futbol (desprès Fundació), em va oferir entrenar a un nou equip cadet que s’estava formant. A poc a poc, el club va anar creixent de la mà del mateix Dani i del president Xavier Arrufat. En 5 anys, s’havia passat de tenir 1 equip a tenir-ne 7, i es va prendre la decisió d’ampliar la junta i deixar de ser una secció per passar a formar el Club Voleibol Vilafranca. Enguany, serà la tercera temporada com a CV Vilafranca i els dos màxims càrrecs: el Dani en la part esportiva i el Xavier com a president, es veuen obligats a deixar el club per motius personals. Feien tanta feina per aquest club que la primera decisió era continuar o deixar-ho, donada la dificultat que suposa dirigir un club que s’està fent gran i que disposa de molts pocs recursos. Juntament amb la resta de la junta ho vam tenir molt clar: no podíem abandonar allò que feia tant temps havíem estat gestant. Vam estructurar una nova junta de la qual ara en sóc el president, tot i que funcionem de manera assembleària a l’hora de prendre decisions. Amb la il·lusió de continuar fent créixer el club, tot donant-li estabilitat, i de seguir promocionant el voleibol al Penedès, engeguem una nova temporada amb les dificultats que suposa ser un esport minoritari i un club nou a la vila. La falta de recursos econòmics, humans i d’infraestructures complica la feina. En aquest club, la gent que hi treballa compleix diferents rols (directius, entrenadors, jugadors,…) fet que augmenta el volum de feina que hom té. Per consolidar el club, és important fer-ne difusió, aconseguir que més gent treballi amb nosaltres (no només persones, també empreses que puguin aportar recursos econòmics) i, sobretot, seguir formant jugadors i entrenadors que assegurin la continuïtat d’aquest quan aquesta junta ja no hi sigui. És molt important, també, consolidar el Penedès com a territori voleibolístic (paradoxalment, penso que ja ho és; tenir 4 clubs a la comarca, tenint en compte els que hi ha arreu de Catalunya, ho demostra) i, per tant, treballar conjuntament amb els clubs veïns de la comarca de manera que puguem sumar la feina que tots estem fent. Seguirem treballant perquè a la gent no li passi com al meu company, que no tenia ni idea que existia el voleibol a Vilafranca i comarca. Malgrat que, com a president, em toca escriure aquestes línies, no voldria acabar sense fer menció especial a la resta dels meus companys de junta, entrenadors del club, jugadors i la resta de persones que estan fent feina, ja que sense ells no seria possible. Rubén Agulló és president, entrenador i jugador del Volei Vilafranca |
| Darrera actualització ( dimecres, 8 de febrer de 2012 16:14 ) |
RUBÉN AGULLÓ - Fa uns dies, un ex-company meu que ara juga al Moja em va dir: “Ostres! Et vaig veure a EsportsPenedès.cat, no sabia que estaves amb el volei! No sabia ni que n’hi hagués, a Vilafranca!”.