|
||||
| Jugo a futbol des dels sis anys |
MARIONA SOL - Desde que vaig tenir us de raó em vaig sentir atreta per un esport que en aquell moment era una prà ctica habitual d'homes, en el meu cas nens. Va ser a l'Escola Sant Ramon de Penyafort quan tenia 6 anys i vaig començar a jugar a l'equip de futbol mixt del centre juntament amb una altre nena, la Mireia Llosas, companya que he tingut des d’aleshores fins al dia d'avui a l'Atlètic Vilafranca gracies a la iniciativa i la gran tasca del que va ser el meu primer entrenador, el Joan Manel Galimany. En aquells temps no hi havien equips exclusivament femenins a la comarca, tots eren mixtes, però mai em vagi sentir exclosa i rebutjada per els meus companys d'equip en els 5 anys que vaig estar jugant amb ells.Un cop acabada la etapa de poder jugar en competicions amb equips mixtes, ens vam assabentar de que a l'Atlètic Vilafranca ja existia el futbol femenà i que hi havien dos equips, un base i un sènior. Aixà va ser com vaig entrar dins del món del futbol de competició exclusivament femenÃ. En aquest punt cal recordar la magnifica tasca que va dur a terme com a formador i tècnic, el Xavi Mencia, entrenador en aquell moment del base femenÃ, del qual en van sortir jugadores amb molta qualitat i projecció, com es el cas de la Laura Rà fols, actualment portera del FC Barcelona a la Superlliga i portera de la selecció espanyola. A mesura que han anat passant els anys el futbol femenà ha anat agafant força, poc a poc s'han anat formant més equips femenins no només arreu de Catalunya, sinó que també a la comarca, com es cas del Base Olèrdola, un equip format per jugadores de diversa procedència i de qualitat contrastada, que amb esforç i dedicació van aconseguint poc a poc fites mes importants, com va ser l'ascens a Primera Divisió Catalana, competició en la qual actualment estan en posicions capdavanteres. També s'ha format l'equip dels Monjos, un equip molt jove però amb molta empenta i amb ganes de tirar endavant aquest projecte. Actualment estan competint a Segona Divisió Catalana juntament amb un altre equip de la comarca, el Quintinenc. Estaria bé que altres clubs tinguessin l'iniciativa de crear equips base femenins de qualsevol disciplina i que en general tinguéssim més suport i rellevà ncia, amb treball i constà ncia s’assoleixen resultats però de vegades manca interès per part dels clubs. Tornant a l'Atlètic Vilafranca, després d’unes quantes temporades d'alts i baixos, però malgrat tot això estan sempre a la part alta de la classificació, es va aconseguir la temporada passada l'ascens a Segona Divisió Estatal. Aquesta fita va assolir-se de la mà dels tècnics Josemari Del Pozo i Malores. Cal ressaltar també el gran esforç que vam fer no només les jugadores, sinó també l'equip tècnic i el club perquè aixà fos possible. Aquesta temporada estem al grup III de Segona Divisió i ens estem trobant amb equips extremadament competitius i de renom com son el FC Barcelona B, l'Espanyol B, el Nà stic, el Girona, l'Europa o el Sant Andreu, equips amb molt de renom i ofici a les espatlles que ens obliguen a no baixar la guà rdia i no deixar de treballar en cap moment, fet que ens suposa setmana rera setmana un nou examen. M'agradaria agrair tot el suport que ens dóna la gent cada setmana tant a casa com a fora de casa i als mitjans audiovisuals, però malgrat tot això haig de destacar la nul·la implicació dels mitjans escrits. Sembla mentida que la premsa escrita local no se’n faci ressò, com és el cas del Cargol, la Fura i el 3de8. Per acabar, felicitar a la Maria Ripoll, a la Gemma Sala i a la Judit Rivero, per les seves convocatòries amb les respectives seleccions catalanes. És un orgull haver coincidit de diferent manera en el mon del futbol, amb la Maria com a companya d'equip i la Gemma i la Judit com entrenadora del Base femenà de l’Atlètic Vilafranca. A les tres els i desitjo el millor i molts èxits esportius.  *Mariona Sol és jugadora de la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca  |
| Darrera actualització ( dijous, 12 d'abril de 2012 16:39 ) |



MARIONA SOL - Desde que vaig tenir us de raó em vaig sentir atreta per un esport que en aquell moment era una prà ctica habitual d'homes, en el meu cas nens. Va ser a l'Escola Sant Ramon de Penyafort quan tenia 6 anys i vaig començar a jugar a l'equip de futbol mixt del centre juntament amb una altre nena, la Mireia Llosas, companya que he tingut des d’aleshores fins al dia d'avui a l'Atlètic Vilafranca gracies a la iniciativa i la gran tasca del que va ser el meu primer entrenador, el Joan Manel Galimany.
Comentaris