Noemí Castillo (Vilanova i la Geltrú, 1987) s’ha proclamat MVP del mes de desembre a la Copa Catalunya. En els dos partits que s’han jugat aquest darrer mes de l’any, la jugadora del Xamba Vilafranca ha firmat uns números d’escàndol contra dos equips que l’any passat van jugar la final a 4, i li valen per ser reconeguda com la millor jugadora del mes.

Enhorabona per l’MVP del mes. Et fa il·lusió rebre aquest reconeixement?

I tant. Em fa molta il·lusió. És un reconeixement a nivell personal que m’agrada molt, però a part, pel club i per l’equip és un plus de motivació. Això ha de servir per motivar-nos, per creure’ns que som un bon equip i que tenim bones jugadores. El premi, encara que sigui per a mi, jo crec que és mèrit de tot l’equip i ens ho hem de prendre com un impuls per a la nostra moral. Ens ha de pujar l’ego, ens hem de creure que estem a Copa Catalunya perquè som un equip que pot estar-hi.

Quin balanç fas del joc de l’equip en el que portem de temporada?

El balanç és positiu, perquè les victòries que tenim, de cara a la segona fase són victòries importants, contra equips que segurament ens acompanyaran a la fase de descens. És evident que tenim partits més bons i partits més fluixos, també hem tingut noves incorporacions i encara estem una mica en procés de conèixer-nos més, i imagino que de cara a la segona fase això ja estarà més assolit i serà millor, però de moment el balanç és positiu.

Quins són els reptes del Xamba d’aquí a final de temporada?

El principal repte és intentar quedar a la zona tranquil·la del grup de descens, com l’any passat, per no patir. No volem jugar ni promocions, ni descens directe, tot i que això últim ja no ho contemplem, però mai se sap.

Com creus que serà aquesta segona fase?

Gens fàcil. Ens toca jugar contra els equips de l’altre grup: alguns noms ja ens sonen de l’any passat, com el Draft o el Reus Ploms, i no eren equips fàcils. I a banda, hi ha altres equips com la JET de Terrassa, si acaben entrant al grup de baix, que està per veure, que també és un equip molt difícil. En general, penso fins i tot que pot ser més difícil que l’any passat.

Què en penses del nivell dels equips que estan jugant a Copa Catalunya?

Són equips bastant forts, sobretot comparat amb l’any passat. Tots els equips s’han reforçat i són equips molt bons. Del nostre grup, jo crec que hi ha molta diferència entre nosaltres i els equips que estan a dalt com l’Olesa, el Femení Sant Adrià, el Cornellà, etc. Són plantilles compensadíssimes i amb molta profunditat de banqueta, i et desgasten físicament o són tant completes que tenen molts recursos per guanyar-te el partit.

Creus que heu tingut mala sort de trobar-vos en un grup amb uns equips tan potents?

Potser a l’altre grup estaríem igual també, això no ho sé, però sí que és complicat. A priori, no ets el favorit contra aquests equips, i això representa haver de fer un desgast físic molt gran i jugar totes molt bé en col·lectiu per poder guanyar un equip d’aquests dels que estan a dalt. Ha d’estar tot l’equip centrat i fer un partidàs, molt complet en atac i en defensa. Si no, possibilitats zero!

Quins són els millors moments que ha viscut el Xamba aquesta temporada?

El partit contra el Viladecans ens va donar molta autoestima i motivació, perquè vam jugar totes molt bé, molt còmodes en equip i també vam defensar molt bé a un equip que, a priori, era un dels millors atacs de la lliga. Aquest partit va ser la “hòstia”: totes vam jugar molt bé i aquí es on demostra el que et deia que si estem totes bé es pot plantar cara a un equip com aquests. I també destaco el partit contra el GEiEG, perquè vam guanyar a una pista que és molt difícil. Va ser un partit que anàvem tota l’estona a baix, no vam jugar massa bé, no estàvem còmodes,… I de la mateixa manera que contra el Viladecans, no ens vam rendir, no ens vam desmotivar, vam seguir lluitant, i aquí es veu el treball compensat. Aquest partit del GEiEG a més, amb el bàsquet de la Patri (Català) a l’últim segon, guanyant d’un punt, va ser també sensacional. Un altre d’aquells partits que et puja la moral.

Què esperes a nivell personal d’aquesta temporada?

Primer penso en l’equip i espero que sincerament gaudim molt jugant a bàsquet i puguem estar a la zona tranquil·la. Personalment, busco seguir creixent com a jugadora, aprendre més, aprendre del rival, de les meves companyes i seguir millorant com a jugadora.

Què destacaries del teu joc?

Jo crec que la versatilitat. Jo normalment jugo de 4, i puc jugar per dins, però si m’obro cap a fora, també tinc recursos per fer-ho allà. Crec que la versatilitat és el meu punt fort.

Quan vas fitxar pel Xamba, què és el que vas valorar per donar el pas d’anar-te’n a jugar fora de Vilanova?

Jo jugava a Vilanova a Primera Catalana, i m’enfrontava al Xamba i me les mirava i pensava: “Aquestes ties són boníssimes”. Vilafranca és el que tinc més a prop de casa i necessitava un canvi d’aires i estava interessada en provar coses diferents en un equip que des de fora es veia molt sòlid i jugava molt bé. A mi, abans que em vinguessin a buscar, ja m’interessava. Però després em va trucar l’Emili (actual entrenador) i em va oferir l’oportunitat de jugar al Xamba. Elles acabaven de pujar a Copa Catalunya, i el salt de categoria va ser un dels motius principals pels quals vaig decidir anar a Vilafranca. Sabia que me n’anava a un equip seriós i molt treballador.

Al Xamba salta a la vista el bloc unit i compacte que formeu entre les jugadores i l’staff. Creus que això us dona un plus que us permet plantar cara a altres equips més potents com a plantilla?

Aquest és el nostre punt. Aquí és on nosaltres podem guanyar partits difícils. El fet que tinguem un grup humà que ens coneixem totes, que tenim contacte més enllà dels entrenaments i els partits, hi ha feeling, fem molt d’equip. I nosaltres que potser tenim més limitacions que altres equips, aquest és el punt clau que ens ajuda a compensar-ho. Si funcionem bé en equip, tenim molt a fer, si no, no podem assolir a guanyar alguns partits. Com a bloc som molt potents, si fem la guerra per la nostra banda, comencem a flaquejar. Estem molt unides i tenim un bloc molt compacte, i aquí és on guanyem.

*Aquesta entrevista és obra de Marouane Turkoglu